Perdut en la Immensa mar Blava

Opinions d'un navegant que espera que un dia o altre els vents bufin al seu favor per tal d'almenys, arribar tard o d'hora a bon port.

diumenge, de gener 21, 2007

Quin rumb prendre

Normalment sols estar tan ficat en projectes, que al finalitzar-ne un te n'adones que no saps que has de fer ni quina direcció agafar. Es complicat, ja que es certament incert decidir sobre el futur. Fluïr per la mar està bé, però a vegades et cal decidir sobre cap a quina direcció anar.

Es potser una de les característiques que ens fa creure ser amos del nostre destí, poder decidir encara que sigui amb un munt de condicionants externs. Evidentement no som lliures del tot, però tenim certa capacitat d'elecció, i aquesta capacitat ens fa ser humans.

Escollim el que volem en funció del nostre passat, el nostre present, que desitjem del futur, els condicionaments de terceres persones i el que ens diu el cor, moltes vegades sent aquesta la condició més difícil d'entendre, incompressa la majoria de vegades. La qüestió es ser feliç amb les pròpies eleccions, i com bé va dir un altre navegant "M'he equivocat un milió de vagades, i per sort em puc tornar a equivocar un milió de vegades més".

Malgrat tot, sempre pots desfer les teves pròpies passes.

divendres, de gener 19, 2007

No tot són desgràcies

Tard o d'hora hi han coses que surten bé. La vida no pot ser un maleït cementiri, en un moment o altre les coses han des sortir una mica bé, almenys no del tot malament.

Aquest blog va començar arrel d'un seguit de qüestions de característiques més aviat tristes, i post rera post ha sigut desig meu explicar aquestes qüestions que em torturaven, crec que es un bon mètode per a desfogar els desencontres diaris.

Ara mateix tinc la sensació d'haver travessat part d'aquesta mar, que no es altre cosa que la metàfora del dia a dia que amb la seva incertessa amb prou feines et deixa espai per planejar res, però segur que es senzillament momentani, un dia o altre sense saber com tornes a estar navegant amb una barca de merda enmig d'una tempesta, mullat i amb l'aigua fins el coll, intentant no enfonsar-te.

Es el que té estar de navegant sense un maleït mapa i sense tenir-ne gaire idea, a vegades t'equivoques, però també a vegades les coses surten bé.