La felicitat en una píndola

Si bé la felicitat es quelcom químic, producte de reaccions i connexions de neurones i substàncies aquí i allà, per què no fer una lliure distribució d’antidepressius, ansiolítics i demés pastilles que ens atorguin la felicitat? Per què buscar-la als petits racons del món quan pot estar compresa en una píndola?

Si el benestar mental de cadascun de nosaltres està en el nostre cap (i no al món que ens envolta), per què no intentar-ho controlar?

Sigui química o psicològicament, l’estabilitat emocional es intel•lectualment controlable? I més encara, quin seria el preu d’aquesta decisió? Ser feliç a cop de pastilla.