Ni oblit ni perdó

L’altre dia conduint per Figueres em vaig voler adonar:quanta gent de la que anava a la meva classe de primària deu haver acabat una enginyeria o similar? Segurament dos o potser tres, dels altres, millor no parlar-ne.

El fet es que aleshores em digueren que millor no intentes continuar estudiant, ja que molt probablement en seria incapaç. Bé, uns quants anys més tard estic a punt d’acabar una enginyeria tècnica, i crec que el dia que tingui el resguard del títol els hi duré fotocopiat i enganxat al certificat que em donaren conforme em recomanaren no fer el que precisament he aconseguit.

Aquest es només un exemple qualsevol, però semblaria que el pas del temps t’hauria de fer oblidar els fets traumàtics, les vergonyes i les burles a les que vas ser sotmès: això es un error, oblidar el teu passat per molt que el temps passi només et servirà per caure novament en els mateixos errors, tornà a entrebancar-te amb la mateixa pedra, tornar a caminar en cercles.

Quan observo gent a la qual havia odiat, considero indispensable continuar amb aquest sentiment, per molt que ara de la seva boca en surtin bones paraules. No oblidar aquells que t’apunyalaren es la millor opció per no tornar a ser ganivetat.