Les marees son constants. Els mars pugen i baixen periòdicament en funció de la nostra amiga la Lluna vestida de dol. Això fa molta por, ja que si ara una cosa implica que aviat la contrària arribarà, tard o d’hora. El sol que ara il·lumina la nostre embarcació i el vent que ens empeny endavant no serà per sempre, s’acabarà i tornarà a ploure, les onades ens ompliran la boca d’aigua salada, freda, perillosa.
En el meu cas particular, sé certament que els mals moments que m’embolcallen de tant en tant, per molt llunyans que ara semblin, tornaran tal com ho han anat fent, n’estic convençut. Espanta horriblement.
Es com algú que té por a la nit, es inevitable que torni.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home