Avui hem sento sociòpata

Ahir era un d'aquells dies en que no saps perquè, però t'embolica un sentiment d'odi cap a tots i totes les persones que se't creuen pel camí, es un d'aquells dies en que segurament et sentiries feliç d'agafar un gavinet i procedir a seccionar artèries. No saps perquè, però es així.

Estava a la biblioteca i veia persones, noies i nois preocupats per estúpides motivacions com podrien ser la seva vestimenta o la manera en la qual es posaràn el piercing. Hem provocaven ràbia i odi, malgrat que no em passava res d'especial ni negatiu, no era un mal dia.

Es inexplicable, crec que es impensable racionalitzar aquest sentiment perquè no té raó de ser, però es evident que hi han dies on t'importa una merda tot i tothom, ho engegaries tot a rodar i sincerament, l'únic que tenia clar, eren els meus instints primaris.