A què podem aspirar?
Pensava que el somni americà era cert;me n’he adonat que no es res més que una falàcia per mantindre’ns callats. Ens han fet creure que amb esforç podem arribar allà on desitgem. Jo he desitjat moltes coses, n’he aconseguit moltes. Però sóc conscient que per molt que m’esforci, hi han coses que no podrem aconseguir mai.
No penseu que sóc negatiu amb el meu entorn, però, pot pensar un nen afganès en anar a una universitat per molt que vulgui o per molt brillant que sembli? El nostre destí està determinat pel nostre entorn, el lloc on vivim, el nostre passat, la realitat que ens envolta. No seré mai, una estrella del brit-pop, senzillament perquè visc en un lloc des d’on mai hi podré arribar, no conec a qui haig de conèixer i per molt que ho desitgi, no ho aconseguiré. Els somnis només ens serveixen per això, per anar tirant darrera fantasmes.
Pots ser el que vulguis, ens deien els nostres pares. Tot el que desitgis serà teu
Es això bo? Tenir somnis i perseguir-los es un a cosa positiva? Hi havia un poema que deia que l’utopia servia per caminar, però, val la pena viure enganyat?
Què es més bo: ser partícip de l’existència i portar aquesta càrrega o esperar al llit de mort per fixar-se aleshores?
No penseu que sóc negatiu amb el meu entorn, però, pot pensar un nen afganès en anar a una universitat per molt que vulgui o per molt brillant que sembli? El nostre destí està determinat pel nostre entorn, el lloc on vivim, el nostre passat, la realitat que ens envolta. No seré mai, una estrella del brit-pop, senzillament perquè visc en un lloc des d’on mai hi podré arribar, no conec a qui haig de conèixer i per molt que ho desitgi, no ho aconseguiré. Els somnis només ens serveixen per això, per anar tirant darrera fantasmes.
Pots ser el que vulguis, ens deien els nostres pares. Tot el que desitgis serà teu
Es això bo? Tenir somnis i perseguir-los es un a cosa positiva? Hi havia un poema que deia que l’utopia servia per caminar, però, val la pena viure enganyat?
Què es més bo: ser partícip de l’existència i portar aquesta càrrega o esperar al llit de mort per fixar-se aleshores?
posted by Àlex Almarza @ 11:51 a. m.
4 Comments:
somiar es viure. Viure la vida que tens com un somni.
No podem escollir el que ens passi, però sí que podem escollir la manera amb la cual volem enfrontar-ho.
Com J.V. Foix deia:
"És quan somio que hi veig clar"
Somiar es intentar viure enganyat. Es no saber aspirar allò a lo que realment estàs capacitat per fer.
Es diferent somiar que tenir aspiracions o projectes.
I què és la vida sino desconeixement del que et pot passar?
La vida no es programa.
Creure que el que vulguis fer es farà possible és enganyar-se.
Personalment crec que somiar no és dolent. És cert que en un 99% de les vegades els somnis es queden en aixó, somnis... però aspirar a alguna cosa crec que és el que diferència a l'individuu de la massa de carn tova de la que està formada la societat. Si no aspires a res, si et conformes a treballar únicament per sobreviure, si malgastes el temps ajagut al sofà esperant a que t'arribi el moment... no ho sé, crec que és malgastar la vida... els somnis, tal com vam dir un dia crec, costen molt de complir i tenen la pecularietat de que tardes tan de temps a fer-ho que perden totalment el seu valor, però la vida és així d'irònica i lá solució recau únicament en ser concient en tot moment de la teva propia realitat. Particularment crec que el millor de tot no és tenir una cosa, sinó fer tot els possibles per aconseguir-la. Quan més costa d'aconseguir una cosa més valor té un cop aconseguida. Quan era petit el meu pare em va dir una cosa que m'ha marcat i que crec que reflexa molt bé tots aquests pensaments:
"Fill, pensa que no arriben els més llestos sinó els més tossuts..."
Crec que té raó
Roger
Publica un comentari a l'entrada
<< Home