No hi ha mal que duri eternament

Ja que per molt que ens ho sembli, les coses un dia o un altre arriben a la seva fi. El meu mal, ni molt menys ha arribat al seu últim alè, espero però que sigui aviat, ja que no hi ha setmana ni dia en que no pensi en el perquè de la meva innecessària estada en la meva particular i anti - educativa presó. Em flagel·lo i m’afligeix el pensament del fracàs que han estat aquest últims dons anys. Dos innecessaris anys que podria haver aprofitat per potser, rascar-me la panxa, però no per restar encadenat aquí en contra de la meva voluntat.

M’enfonsen una mica més.

Un moment important però, es aquell en que visllumbres un raig allà al fons, profundament clavat, prim però conscient de la seva realitat.

Molt petit, però autèntic. Un raig de llum que moltes vegades no es veu.