Quant costa aixecar-nos de la caiguda

Quant costa aixecar-nos de la caiguda cada vegada que caiem? Potser aquesta sigui una de les coses que a nivell personal em canvien o em fan sentir com a persona que evoluciona, no sé si per bé o per mal. Més segurament per mal. Es molt difícil aixecar-se sense cap mena de cicatriu ni ferida, que se’t quedarà amb poca sort pel resta de la teva vida. Els desencants et marquen molt més profundament que totes les coses positives que puguis haver viscut. Aixecar-se no es fàcil quant estàs a terra gemegant de dolor.

I es que cadascuna de les vegades que hem topat amb el nostre front a tota velocitat contra la grava del terra, es perquè segurament corríem a gran velocitat. O almenys alguna cosa ens va fer entrebancar amb tanta força, que no varem tenir temps de parar el cop posant les mans.

Sens dubte es així: tens una gran esperança sobre alguna cosa, hi poses tot l’esforç necessari i molt més, tot el que pots donar com a persona, il·lusions i hores senceres imaginant sobre allò. El problema es que res ni ningú et pot preparar per a la decepció. La imaginació es lliure i normalment positiva, per això ni et planteges que les coses puguin sortir girades.

Aquest es un d’aquest any en que les coses es giren, i tot surt al revés del que esperaves. Un any que es comença amb l’esperança d’esdevindre la fi d’una etapa, però que no es res més que la continuació d’una que ja dura massa temps, i que et colpeja, et molesta i et tortura com una extremitat gangrenada, una malaltia que no et deixa dormir.

Potser la lliçó que hauria d’aprendre es la de deixar de somiar i acceptar la realitat tal com es. El problema es que no puc parar, malgrat el mal que em fa el cop, continuar somniant, il·lusionant la meva ment i pensant que potser el futur pugui esdevenir un lloc diferent al meu actual i gris present.

Arribar a bon port tal com navegant per la Immensa mar Blava.