Es difícil trobar objectius

Cada cop que penses en que vos fer de la teva vida i del teu futur, es provoca l’obertura d’un gran forat negre. Els plans que podries haver fet amb anterioritat han quedat anul·lats per la situació, els esdeveniments passats i la poca claror que s’ofereix en el futur. Entenc moltes coses ara.

Jo tenia uns plans molt clars, massa i tot. Com més clars, més dura es la caiguda quan aquests canvien no desitjosament. Però també sento que en aquest moment no sóc l’única persona que es troba en aquesta situació. Ens podem solidaritzar, i fundar una ONG de persones amb somnis trencats.

Potser el més fàcil i a la vegada més pràctic, sigui no pensar-hi, tal com si no existís. El futur arribarà vulguis o no, d’una manera o d’una altre. No cal preocupar-t’hi. Sigui d’una manera o d’una altre, t’acabarà engolint. Viure la vida al dia.

Encara que espero que aquest sentiment no duri massa. M’agrada tenir les coses lligades. Encara que això es impossible: tard o d’hora tot escapa del teu control i esclata com una bomba de rellotgeria. Tot el que ens sembla estable, per molt perdurable que ens sembli, rebenta: la nostra situació personal, la nostre feina, la nostre vida, el nostre vaixell.

Tal com el navegant enmig la immensa mar blava, la tempesta arriba quan menys t’ho esperes i els vents canvien el dia menys desitjat.