El món es un lloc ple de gent extranya

Certament defenso la teoria de que el món es un lloc ple de gent, potser masa i tot. Molt sovint passejant pel carrer en moments de sentimentalisme aguditzat, te n'adones que cadascuna de les persones que et creues pel carrer te una història al seu darrera, un conjunt d'experiències, vivències, amistats, pors i il·lusions. Només pensant aquest fet, se'm provoca en mi una sensació de petitesa poc explicable.

Som petites històries de sentiments, infinites i mai acabables, incompresibles i masa amples com per abarcarles totes. Segurament però, els més cridaners son els contes d'aquelles persones singulars o fora del normal, que els ha dut fins allà? Què va provocar això?

Dies enrera conegué una noia plena de tatuatjes, ahir un noi amb uns vestits negres ple de punxes, poc abans un jove amb una cresta i també una joveneta encocada fins a l'última neurona. Em pregunto que els impulsa a estar on son, què fa que es mutilin, quina història deuen tenir a dins.

Pots sentir admiració pels seus motius, o pots pensar que son individus buits sense res més a oferir al món que la seva estética. Gent extranya.

Malgrat tot, no puc oferir un judici ja que no conec la seva història, una gota enmig de la immensa mar blava.