Hi ha dies que donen ganes d’aixecar-se i cremar-ho tot

Si, i es que després de sentir, veure, escoltar i valorar el nostre entorn, hi ha dies que donen ganes d’aixecar-se, agafar una garrafa de gasolina i començar a cremar els ciments de la nostre societat.

No estic content de com està muntat el món.

Sense cap dubte, i fart de ser només una peça d’un gran joc, te n’adones de que hi han masses coses t’enutgen i et desesperen. Conscient de que com a ciutadà has perdut els teus drets i t’has convertit en element més de l’engranatge, no queda res més que aixecar-se un dia i dir “fins aquí he arribat, si no t’agrada el que faig, fotet”. Individualment podem i hem d’oposar resistència a molts dels assumptes que ens emprenyen, col·lectivament sens dubte, es complicat.

La senzilla pressa de consciència de que hi han coses que no agraden, es indubtablement, el pas més important. A partir d’aquí potser sigui més fàcil posar-se a treballar.

L’element que ens hauria de moure es l’alè per aconseguir un món millor. Comencem cremant el que tenim ara. No sabem com aconseguir-ho, però tampoc sabem com creuar la Immensa mar blava.