Som persones amb una sensibilitat especial?

O som només individus que es queixen sense motiu?

Al llarg del curt espai de temps que fa que estic en aquest món dels blogs, te n’adones que n’hi ha molts de gent que literalment es buiden en les paraules i descripcions dels seus problemes i les seves vides. Et mostren en unes poques línies molta part del seu univers personal, a tu, que no ets res més que un desconegut. Entres dins els seus sentiments, pors i somnis.

Potser representi una democratització de l’escriptura publicable: tothom pot amb pocs mitjans escriure i dir allò que desitgi, encara que això no implica que algú ho llegeixi. Aquest blog es un exemple, ja que desconec si realment algú el visita.

Ara però, serem els que fem això persones amb una sensibilitat diferent, o això, si es cert, implica ser éssers dèbils? Sé que això no es cert, però he tingut la temptació de pensar que els forts no mostren els seus sentiments. Son sempre ferms i no senten pena o tristor. Potser això enllaci amb un post escrit dies enrera, sobre la poca educació sentimental que rebem, sobre la vergonya que representa plorar o confessar por.

Ens queixem per fets insignificants? Malgastem el temps relatant aquests assumptes? Ens queixem sense motiu? Som tots una colla de sonats? Si algú en té la resposta, pot escriure un comentari, algun altre navegant d’aquesta mar, potser tingui la solució.