Imatges inacabades

Fa ja unes setmanes que vaig començar aquest blog, i crec que va a un bon ritme. Cada dia que tinc una neura, l’escric, i realment, serveix com a catalitzador per deixar anar molta de la merda que m’omple.

Encara que es un reflex impensat. Tant natural, que quan el rellegeixo, me n’adono que molts dels escrits son massa espontanis, tant, que son com quadres a mig acabar, a punt de finalitzar, on falta potser un toc final. Potser un dia el revisi, i acabi completant moltes de les coses que vaig voler dir, ja que sempre falten sentiments i idees que s’han quedat al tinter.

Es complicat explicar-ho. Es complicat navegar.