Recuperant el somniar per les il•lusions perdudes

He estat prop de mitja hora ajagut al meu llit abans d’aixecar-me. Una conversa, una trucada, un pensament furtiu. I allà al fons, una petita claror.

L’odi com a combustible funciona bé. Durant un temps la tristor t’emplena, i una força et tira com si no ho volguessis. Et fa sentir la solitud de la singularitat de la manera més intensa possible, ets partícip de les més fortes sensacions. Fins que et menja i sense ser-ne conscient n’ets una nova víctima. És només aleshores quan pots començar a canviar l’aptitud, quan et pots adonar que tot està dins el teu cap, i que potser per això es triplement complicat solucionar tal problema.

S’ha de recuperar el somiar.