Unitats individuals i col·lectives
Les emocions, la història, la vida, l’amor. Al meu parer cadascun dels fets que conforma la nostre existència, son variants, en satisfacció i en magnitud.
Considero important entendre i assumir, que el necessari per a viure en pau, es acceptar l’equilibri que ha d’existir entre els diversos factors que ens conformen a nosaltres i al nostre entorn.
En l’actual societat de consum, es bo i signe d’èxit tenir-ho tot i tenir-ho ara; potser si que sigui part del triomf, però es planteja un dubte: es aquest afany quelcom bo, provocant al seu camí més dolor que no pas satisfacció, o ens hauríem de resignar i conformar-nos amb tot el que ja posseïm? Perquè, es profitós combatre en la invisible lluita de classes en la que estem sotmesos sense tenir-ne coneixement? Seria millor adoptar una aptitud de conformisme, impròpia i inexplicable, ara en la nostre estructura social?
Al meu parer som víctimes d’un món que ens ha venut l’afany de poder com a mercaderia desitjable, sense saber que molts cops es inaccessible per nosaltres.
La infelicitat pot tenir més a veure amb el món del que mai hagués pogut pensar. No som unitats individuals, interaccionem encara que no ho desitgem.
posted by Àlex Almarza @ 10:20 a. m.
3 Comments:
Ei, feia dies que no actualitzaves :) Jo crec que hi ha una mena d'equilibri: des de dalt són feliços proporcionant-nos necessitats que no són reals, i des de baix som feliços tapant forats i menjant-nos aquestes necessitats amb patates. La infelicitat de no tenir alguna cosa és un objectiu a assolir, que al final, tampoc és una cosa tan dolenta!
Aquesta és la putada de la vida si... volguem o no formem part de la societat que ens ha tocat. La gràcia crec que està en no deixar que et sodomitzin gaire sovint, o dit en altres paraules, ser concient quan t'estan donant pel cul. La societat s'alimenta de nosaltres i s'aprofita de la nostra por a ser-ne exclosos. Em de ser concients que la societat (dita coherentment "de consum") depèn de la nostra necessitat d'adquirir constantment productes innecessàris que ens podreixen l'ànima mentre no els tenim i ens creen indiferència un cop es troben sota la nostra possessió. És així de trist. S'ha de ser concient sempre del que s'està consummint i sobretot de si realment ho necessitem per a omplir-nos la vida o tansols per a passar desaperseguts en aquesta societat macabra. L'elecció és únicament de cadascún de nosaltres...
Gracies per bloc intiresny
Publica un comentari a l'entrada
<< Home