Perdut en la Immensa mar Blava

Opinions d'un navegant que espera que un dia o altre els vents bufin al seu favor per tal d'almenys, arribar tard o d'hora a bon port.

dijous, de juliol 06, 2006

El problema es pensar

Ho he cregut a vegades. No es altre cosa que com menys temps de fer coses tenim, menys pensem, més deixem fluïr el dies. Es amb les estones buides quan caiem en el pensament més profund.

Potser hauriem de cansar-nos fins no poder ni pensar.

1 Comments:

At 11:11 a. m., Anonymous Anònim said...

Personalment no crec en això. Abans potser sí, ara ja no.

Com més coses faig i haig de fer, més penso i més m'enfonso. I alhora, més alegries visc.

És proporcional: quan estic eufórica sé que després estaré enfonsada. I a l'inversa.

Calma. Això es el que vull per poder assimilar els alts i baixos.

No sé si et servirà el q dic.

La vida és un riu que corre bravament: llença't al riu de la vida!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home