La desolació del món mentider

Parlant a altes hores de la matinada, la crítica es convertí en ferotge envers moltes de les imatges que últimament veiem recurrents als noticiaris d’arreu del país. Sense por a l’equivocació, desgranaven progressivament molts dels continus errors comesos per aquests protagonistes de l’actualitat política i social del món.

La meva primera conclusió va ser que el món està esquizofrènic. La segona, que l’esquizofrènia es provocada. Com a éssers humans, tenim imperfeccions arreu d’on mirem, no responem moltes vegades a raonaments gaire lògics i molt sovint prenem decisions fruït de rampells inexplicables.

Per altre banda, el destí del món està en mans d’un seguit de gent o gentusa (no entrarem en detall sobre la seva naturalesa). Posem per cas, polítics que van rotant, presidents de multinacionals, societats secretes o líders religiosos.

En conclusió i fent un sil•logisme molt fàcil, si el món el porta gent com tu i jo, imperfecte, fràgil i masses cops desequilibrats en visió, incapaç de dur el seu propi rumb cap un lloc definit, com podem esperar sobreviure globalment si el nostre planeta el portem nosaltres mateixos?

Es com portar un autobús a 250 km/h carregat de nadons enmig d’una autopista plena de gent borratxa que alhora també condueixen autobusos plens a la seva vegada de nens petits. No tinc la sensació sentint parlar a molts líders mundials responsables del nostre futur, d’una superior intel•ligència o d’unes idees i determinació clara alhora de fer res. I si realment existeix algú així, capaç de liderar, ni que fos una ciutat, cap a un futur millor, segur que es toparà amb qualsevol altre autobús de qualsevol altre conductor borratxo.