El temps no passa en va

Es en el moment en que et sembla que el pas del temps s’accelera, quan pots afirmar sense lloc a dubtes, que alguna cosa ha canviat en tu. Quan pots mirar amb certa por com els anys que et precedeixen en la teva història semblen ara fulles gastades d’una revista que has llegit masses vegades. Aleshores es quan et pots començar a espantar i notes amb neguit com hi ha quelcom que estàs fent malament, ja que sense potser gaudir-ho al màxim, has esgotat pràcticament una tercera part del temps que et correspon, potser no de la millor manera.

Vaig observar ahir un entreteniment televisiu on es donava peu a imatges gravades per adolescents, i amb preocupació, es fera certa l’evidència: que hem crescut i que hem oblidat els somnis, les aspiracions i la innocència despreocupada dels problemes massa petits, que es convertien aleshores en muntanyes infinites.

Hem pres consciència de la tristor, el desencant del desencís i les pròpies destinacions trencades, a la vegada que hem hagut d’aprendre a valorar la por a la pèrdua per les poques coses que estimem.

Créixer es complicat.