M'estic radicalitzant

Davant del nostre sistema de vida no es pot ser un espectador. Sens dubte el món es una gran bola de merda condemnada a la auto destrucció, i ningú se n’adona que només som un maleït píxel enmig d’un univers infinit (nota: cal que la gent llegeixi més ciència ficció). I malgrat això, dins aquesta gran bola de merda, crec que encara queden coses per les que val viure i lluitar.

L’altre dia vaig dir-me, “ostres, malgrat tot, encara em queden sensacions que m’estimulen: els bons llibres, les bones cançons, satisfaccions mundanes que donen sentit al sense sentit.” Tot això molt probablement mentre feia quelcom, tal com pixar.

Encara que la vida a la terra sigui insignificant, i molt menys la nostre pròpia existència, petita i ridícula, crec que les desigualtats i les pressions a les que ens sotmet el sistema no poden passar-nos desapercebudes, cal posicionar i dir que no, que passo de ser un infeliç i prefereixo tenir actitud punk davant la vida, abans que ser fagocitat.

Sense actitud crítica, tot continua igual