Et fa por saltar?

Molts cops penses en que passaria si prenguessis embranzida i intentessis saltar el barranc. Com un valent al no veure’l, no el consideres com es degut, l’imagines allà llunyà, potser difícil però no en excés.

Però un dia t’hi plantes i te’l mires fredament, el veus davant els teus peus. Es aleshores quant te n’adones de que es més profund del que pensaves i molt més ample del que haguessis cregut. I es en aquell instant quan et preguntes qui collons t’hi ha portat fins allà, i perquè carai has hagut d’acceptar el repte.

Queden dos alternatives: o marxar i oblidar-ho, per no conjeturar sobre que hagués passat o torturar-te per sempre més, o aguantar la respiració i fer-ho, no intentar-ho, ja que intentar es sinònim de fracàs si no es fa amb totes les ganes possibles. No queden alternatives.

Es potser en els moments anteriors al salt quan les preguntes sorgeixen, una vegada començat, no tindràs temps ja pensar-hi, serà el que el destí, la mar vulgui.