M’agradaria sentir-me únic
Per què cada vegada que veig vagues imatges de persones felices no puc deixar de sentir-me submergit en un mar de rancúnia i vulgaritat? Vull sentir-me únic i sol al món, no adés a un munt de persones vestides de manera similar amb inquietuds comunes i pervertides per una manera de viure que t’impulsa a ser i actuar d’una mateixa forma.
Quina diferència existeix entre viure dins un bosc a dalt les muntanyes o viure a la gran ciutat? Potser que no reconeixes la teva pròpia massa, aquella a la qual existeixes, i que al conèixer-la no pots evitar per desgràcia teva veure-t’hi reflectit. Es aquest reflexa el que et mata, odiar aquell a qui estàs observant sabent que no deixes de ser tu mateix.
Visita qualsevol d’aquestes pàgines personals que hi ha a la xarxa, i sent la desesperació de ser un de més entre tants estúpids buits.
1 Comments:
Hola Àlex.
Em dica Anna i treballo a Catalunya Ràdio a un programa que es diu Una nit a la Terra. Em poso en contacte amb tu perquè estem preparant un programa per parlar sobre el tema de les màscares i he vist que vas dedicar un espai del teu blog a parlar sobre aquest tema. Ens agradaria poder donar-te l'oportunitat d'explicar el teu punt de vista sobre el tema al programa. Si et ve de gust participar ens pots fer arribar un correu electrònic a terra@catradio.cat
El programa l'estem preparant per dilluns 7 de maig o sigui que no et deixo massa marge de temps.
Esperem rebre la teva resposta.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home