Com un cotxe vell

Suposo que començo a entendre el funcionament del meu cervell, part del organisme que en última instància acaba controlant i decidint el nostre caràcter i les nostres accions.

Crec que es com una màquina imperfecte, un d’aquells cotxes vells que quan circulen van fent, però al aturar-se una estona, s’escalfa i acaben rebentant. Una mica com la pel·lícula de la Sandra Bullock on l’autobús no pot reduir de certa velocitat, ans el contrari, tots moren.

Té molta similitud, en el moment en que deixo el cervell sense utilitzar, sense cap ocupació mental, aquest comença un procés autodestructiu que m’acaba afectant. Tal com vaig dir far temps, el millor es mantenir-se ocupat fins a no poder pensar en res més, així evitem caure en llocs perversos.