Insistència

La única conclusió que podem extreure després d’una experiència com la de la passada nit, on vaig estar pràcticament 11 hores davant d’una pantalla d’ordinador intentant realitzar una tasca que semblava impossible d’acabar per culpa d’algun tipus de malefici vodoo, es que la capgroseria, o capacitat per ficar la banya en un forat, pot arribar a ser positiva en certs moments. Si no hagués estat per aquesta mena de tossuderia, no s’hagués acabat el projecte en qüestió.

Cal admetre però, que aquesta manera de ser i fer pot no arribar a ser del tot positiva, si es que l’objectiu que t’has planejat no es massa poc... racional. Saps que ho vos fer, ho vos tenir, i no t’importa massa com fer-ho.

Noto que el meu caràcter es així i no sé si realment es bo o dolent. Espero esbrinar-ho, remant com un posés pel simple fet d’arribar a terra ferma.

La caiguda de la comunicació

Es més fàcil avui que ahir dir a algú altre "T'odio", o "T'estimo", o "Ho sento molt"?. Segur que les emocions son les mateixes, aquestes prevalen per sobre el desenvolupament de la nostre societat, però potser arrel d'aquest desenvolupament hem perdut part del plaer d'una bona conversa o una reprimenda en persona o la capacitat per quedar entesos sobre una hora en concret.

En els últims cinc anys la nostre vida ha donat un salt del que encara no en som capaços de donar-nos compte. Que era la nostre vida sense els sms, internet, els mails, la comunicació de la que avui dia en gaudim.

Almenys podrem dir "Jo vaig ser allà quan el món va començar a caure".

Avui hem sento sociòpata

Ahir era un d'aquells dies en que no saps perquè, però t'embolica un sentiment d'odi cap a tots i totes les persones que se't creuen pel camí, es un d'aquells dies en que segurament et sentiries feliç d'agafar un gavinet i procedir a seccionar artèries. No saps perquè, però es així.

Estava a la biblioteca i veia persones, noies i nois preocupats per estúpides motivacions com podrien ser la seva vestimenta o la manera en la qual es posaràn el piercing. Hem provocaven ràbia i odi, malgrat que no em passava res d'especial ni negatiu, no era un mal dia.

Es inexplicable, crec que es impensable racionalitzar aquest sentiment perquè no té raó de ser, però es evident que hi han dies on t'importa una merda tot i tothom, ho engegaries tot a rodar i sincerament, l'únic que tenia clar, eren els meus instints primaris.